El Punt 14/06/08

Tornem a la caverna
Joan Fernàndez

Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un «conte». Explicava la història d'uns homes que vivien en una cova tancats i lligats de peus, mans i coll. A més, jeien obligats mirant a una de les parets que hi havia i, molt de tant en tant, veien com apareixien unes figures humanes il·luminades gràcies a un petit foc. Aquesta era, per a ells, la seva realitat. Però un bon dia, un d'ells va aconseguir sortir de la cova i va descobrir que la realitat del món era molt diferent de com ell la coneixia. Va córrer a l'interior de la cova per comunicar als seus companys captius el que havia experimentat, però la reacció dels companys, que no van creure que hi podia haver quelcom més enllà del que ja coneixien, va ser matar-lo.
Efectivament, aquest conte no és un altre que El mite de la caverna de Plató. Amb aquest mite, el filòsof grec va intentar explicar el seu “món de les idees”, la idea del Bé, la Saviesa i, com no podia ser d'una altra manera, de quin havia de ser el paper del filòsof a la societat.

Avui, aquest «conte» s'està fent realitat. En un moment en el qual el sistema educatiu està, diuen, en hores baixes (baix nivell de l'alumnat, poca cultura de l'esforç, poca capacitat per estudiar, per pensar... i, amb l'afegit del desànim i de la desmotivació del professorat —que, per cert, està en peu de guerra per la implantació de LEC, on la privatització de l'escola pública és un dels seus grans objectius—), voler sacrificar la Filosofia com a assignatura és, certament, un despropòsit que no resol cap problema i que ens obliga a tornar a la cova que descrivia Plató. La reducció d'hores que Ensenyament està duent a terme de cara al curs que ve, convertint l'assignatura en una «maria», és només l'inici del final de la Filosofia.Amb això no vull dir, ni molt menys, que la Filosofia sigui la solució. Però sí que no se'n pot prescindir. Quantes vegades ens han preguntat: «Però, la Filosofia, per a què serveix?». Doncs, serveix, pel seu contingut i pel seu mètode, per educar persones que siguin crítiques amb el món; a desenvolupar les capacitats de pensament; crear lliurepensadors amb valors, amb justícia..., i amb seny.Ben mirat, però, potser això mateix és el que busquen: que ens quedem a la nostra caverna i amb la seva realitat. Les mobilitzacions, afortunadament, no s'han fet esperar a Catalunya ni tampoc a la resta de l'Estat. I així continuarem, ja que no està tot perdut. Tant de bo els nostres polítics vulguin rectificar.

El Punt
dimarts, 27 de maig de 2008
Opinió

La filosofia i els dos infinits d'Einstein
XAVIER SERRA BESALÚ.
Professor de filosofia a l'IES Illa de Rodes (Roses)
Cerco la citació exacta de l'expressió einsteniana: «Only two things are infinite, the universe and...» Saben com acaba? Doncs bé, això té a veure –encara que els sembli increïble– amb les modificacions del nou batxillerat, de les quals es va fer ressò El Punt ahir dilluns, 26 de maig.
Hi ha preocupació social pel nivell dels nostres alumnes quan arriben a la Universitat. Tots sabem que –en començar el curs– a força escoles superiors i en algunes facultats els fan fer un «semestre zero» per a posar remei a les insuficiències amb què els reben. Sol succeir a enginyeries, medicina, arquitectura i similars. Això –i l'alarma social del PISA– deu haver condicionat les autoritats acadèmiques a dedicar més temps de batxillerat a les matèries
anomenades «de modalitat», les especialitzades. L'opinió pública «fa por» i empeny a fer canvis. Però, se'ls han pensat prou bé? La nostra administració educativa ha concretat el decret estatal1467/2007 en un projecte que s'hauria d'aplicar des de setembre. Presenta diferents
problemàtiques i algunes són ara a la premsa i al carrer. Pel que fa a la distribució horària, s'ha aplicat una senzilla fórmula matemàtica: la 16/14. Sembla un dogma, un «nombre perfecte»: encabeix les 30 hores lectives setmanals. Les 16 són les de matèries de modalitat o d'optatives i la resta, per les assignatures troncals comunes. Qui els ho havia de dir, per exemple, als de
cultura audiovisual, anàlisi musical, història de l'art o grec II que tindrien un 33% més de temps de classe? Els ha tocat la loteria gràcies a les matemàtiques, la física, etc., on no s'assoleixen els objectius. Ara, caldrà que ho facin bé, perquè si no, no sé què més es poden menjar. En lloc d'analitzar on s'errava, se'ls dóna més temps lectiu. El full d'Excel té una cel·la bloquejada a 30: que es barallin les altres assignatures amb les 14 que queden. Es retallen matèries clau, instrumentals, com ara les llengües i la filosofia. Sembla una decisió política, no pedagògica.
Traduït al llenguatge de l'aula, de la vida real: una assignatura de dues hores vol dir fer-la una maria (la utopia d'unes impossibles 70 hores en tot un curs). Ja tenim l'experiència a l'ESO: sense dotació horària difícilment pots proposar-te cap objectiu seriós, la continuïtat desapareix, etc.
Alguns han anat exposant, amb serenitat i arguments, la importància de fer bé la filosofia, a primer i a segon. Mentrestant els sindicats han «negociat» unes hores per als de filosofia en forma de «psicologia i sociologia», una optativa d'oferta obligatòria. Amb tot, l'essència del problema no és què farem els professors sinó que rau en l'opció pedagògica escollida. I el que ja és allò que en castellà es diu el colmo és que, des de Madrid, hagin imposat dues hores de
«ciències per al món contemporani», matèria de la qual, a hores d'ara, no hi ha ni llibres ni se sap a quins docents atorgar-les: hauria anat molt millor preveure'n quatre de filosofia, home!
La filosofia té –per als batxillers– una funció clau: integració del mètode científic, correcció en el raonament, anàlisi crítica i reflexiva en tots els àmbits de la realitat. Epicur ja ho recomanava a Meneceu: «Salut! Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar.» La filosofia ha de seguir sent sòlida, prestigiosa. Oi que ningú s'imagina que trossegem la física i en fem una maria? Ens hi rebel·laríem! Els professors dels nostres IES expliquen bé tota la filosofia: lògica, epistemologia, cosmologia, antropologia, metafísiques, ètica, filosofia social i política, etc. En una situació semblant, el maig del 2001, els diputats catalans en protegiren les tres hores setmanals aprovant que, «en el batxillerat, com a matèria comuna, la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits de coneixement, en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica» (Resolució 951/VI). Algunes autonomies ja han decidit atorgar-li aquesta dedicació horària. Podríem repensar-ho, aquí? Probablement es podria esperar per introduir aquests canvis que poden tornar-se nefastos Els professionals de la docència som sempre dòcils a les indicacions del govern. Sabem que, com Sòcrates, cal respectar les lleis de la polis. De fet, ell hi va deixar la pell. Amb tot, mirem de salvar la filosofia i deixem de fer zàping en temes d'educació! Tots volem ciutadans assenyats i il·lustrats, per a poder evitar així aquell final àcid d'Einstein sobre els dos infinits: «(...) the universe and human stupidity, and I'm not sure about the former».

La Filosofia, una disciplina bàsica

El Periódico, 14-05-08
JOSEP-MARIA Terricabras
Des de fa mesos, els professors de Filosofia de secundària es mobilitzen, amb raó, contra l'aplicació d'un decret que preveu que l'any vinent l'assignatura que fins ara era Filosofia I (a primer de Batxillerat), passi a dir- se Filosofia i Ciutadania i perdi una hora a la setmana, de manera que ja no en tingui tres sinó dues. Els defensors de la mesura ho volen compensar (¿es reconeix que cal?) amb una matèria optativa anomenada Psicologia i Pensament Actual.Sóc del tot contrari a aquesta mala reforma. Si algú vol de debò que els nostres alumnes acabin essent ciutadans, no ha de buscar assignatures amb rètols nous i moderns, sinó que ha de potenciar precisament l'ensenyament de la Filosofia. Al capdavall, és la tradició filosòfica que ve de Grècia la que també ha fet que la nostra part del món valori la racionalitat científica, el diàleg democràtic, la crítica i l'autocrítica, que estimi l'argumentació i el pensament.Perquè allò que ajuda, i molt, a fer ciutadans és una formació filosòfica seriosa, que no sigui irrellevant sinó ben eficaç per a la vida dels alumnes. De fet, arreu del món es valora que els ciutadans tinguin un cap ben estructurat, arreu es valora que els alumnes siguin més reflexius, que sàpiguen argumentar millor i que tinguin més capacitat lògica, que interrelacionin els coneixements i les matè- ries que van adquirint. Arreu se sap que aquest és el terreny propi de la Filosofia. Per això mateix costa d'entendre que aquí no se'n reforci l'ensenyament sinó que es vagi debilitant. S'oblida que la Filosofia és una disciplina en el sentit més literal de la paraula: disciplina la persona proporcionant ordre a les seves idees, rigor a la seva crítica. No em sé imaginar una preparació millor per tenir en el futur una ciutadania conscient i compromesa.Si de debò volem fer cas dels informes i de les avaluacions no pas gaire afalagadors del nostre sistema educatiu (PISA, per exemple), hem de fer reformes que vagin en la bona direcció. L'empobriment de la Filosofia en el Batxillerat seria una malíssima notícia. Confio que no es produeixi.

Articles premsa

Salvem la filosofia, ara!. Xavier Serra
Diari de Girona 6-5-08

El nostre nou decret de Batxillerat (ressò del nostre Departament d´Educació del «Reial Decret» que els han preparat a Madrid) vol reduir de 3 a 2 hores setmanals les que es dediquen a l´assignatura de Filosofia a 1r de Batxillerat. I això ja, des del proper setembre. Diuen que és un «tema tancat» i que no hi ha res a fer. Ara bé, si reconeixem que: a) la Filosofia és una de les poques matèries realment transversals, que donen sentit unitari i maduresa a la pluralitat dels coneixements (Lògica, Antropologia, Ètica, Metodologia, Metafísiques, etc.); i b) que atorgar molt menys de 70 h anuals a una assignatura és una condemna a fer-la una maria, valdria la pena replantejar-s´ho. Ara ja veiem que se´ls ha anat de les mans el tema: d´aquesta «Filosofia i Ciutadania» volen treure´n una mena de «crèdit variable tipus LOGSE»: d´aquells que, a hores d´ara, fins i tot els qui els havien fabricat els critiquen sense contemplacions. I n´hi ha més, d´«espifiades». Dic jo: i si ens ho penséssim millor? No en fem més «planxes» en Educació, no ens ho mereixem. Si us plau: salvem la Filosofia!-Xavier Serra Besalú. Girona.


L'avenç del desert. Lluís Muntada
El Punt 26-04-08

Arran de l'onada de focs forestals que l'any 2002 va assolar els EUA, el president George W. Bush va fer una proposta irrebatible des del punt de vista lògic: talar els arbres de milers d'hectàrees de parcs naturals. Inapel·lable: sense arbres, no hi hauria incendis forestals. I no es pas per donar idees, però aquesta lògica d'argumentació es pot extrapolar a altres fenòmens endèmics. Per exemple: eliminar els humans també significaria posar fi a la fam. Seria ingenu creure que aquests patrons de pensament no estan profundament arrelats en l'imaginari col·lectiu i en les maneres de procedir dels governs. Com a mostra, dos botons. Primer: sembla ser que el deliri burocràtic que suposarà l'aplicació de l'anomenat pla Bolonya està incentivant la fugida o la jubilació anticipada de grans professors universitaris. Segon: per al curs vinent el Departament d'Educació de la Generalitat reduirà hores de la matèria de filosofia al batxillerat. La filosofia és (era) una assignatura magnífica per plantejar una imprescindible i atractiva introducció al pensament. Lògica, àmbits de coneixement, moral, models de socialització, fonamentacions de la justícia... s'alternaven en un ric espai de conceptes assimilats gràcies al diàleg i a la profusa reflexió dels alumnes. La decisió potser no és tan descabellada: reduir les activitats que promouen una intel·ligència abstractiva i crítica, també pot ser la millor manera de minimitzar les preguntes incòmodes.


Necesidad de filosofía.
Jacobo MUÑOZ - Catedrático de Filosofía (UCM)

La Razón 27-04-08

Toda definición simplifica y reduce a caricatura lo definido. Digamos que la filosofía es una reflexión crítica tan antigua como nuestra cultura acerca de los fundamentos, los métodos y las perspectivas del saber teórico, del pre-teórico, de la práctica y de la creación. Puede decirse que la filosofía encuentra sus motivaciones más profundas en la ciencia, el arte y la práctica política, de modo que no admite la escisión entre conocimiento y autoconocimiento. Que dicha reflexión ha sido cultivada del modo más cabal por algunos científicos o literatos, es cosa que va de suyo. Hay páginas de Einstein, de Lévi-Strauss o de Thomas Mann de sustancia filosófica muy superior a la de volúmenes enteros de no pocos filósofos «puros». Habría que hablar, como bien sabía Kant, más del filosofar que de la filosofía, la cual puede ser asumida como autoconciencia crítica de una cultura en un momento histórico dado. Pero la filosofía tiene hoy retos nuevos: transformar los significados constituidos, interpelar y discutir los discursos hegemónicos, crear nexos de sentido siempre frágiles y limitados, trabajar en la creación y generalización de una cultura crítica cuyo objetivo sea el de librarnos de la fatalidad biológica y social, de las constricciones de un entorno siempre irreflexivo y tiránico. El triunfo final que algunos auguran, y en el que parecen complacerse, de un mundo «posfilosófico» sería el triunfo de una de las más lúgubres de esas utopías negativas que proliferaron a lo largo del pasado siglo.